dilluns, 28 d’octubre de 2013

menjar el més sa possible... ortorèxia? (2a part)


A l'entrada anterior, “tenir la gana justa o correcta... ortorèxia?”, vaig començar a parlar d'aquest concepte relativament nou, l'ortorèxia, considerat com un trastorn de l'alimentació, en què l'etimologia vol dir això mateix, “tenir la gana justa o correcta”. Vaig parlar de la definició (<<preocupació extrema per la salut centrada en menjar el més sa possible>>), del seu creador, d'algunes pàgines en què havia trobat que se'n parlava i d'alguns criteris diagnòstics. El que vaig anar fent de tot això és fer-ne una crítica perquè, a mi, aquest terme em grinyola. I com hi havia tant a dir, vaig aturar-me per continuar en una propera entrada. Aquí estic novament per donar algunes dades més, com ara els símptomes principals que en descriuen, una notícia que fa por i riure alhora i algunes conclusions finals que altres persones n'han fet.

Fast FoodQuins són els símptomes principals de l'ortorèxia, segons endicronologia.org? (la cursiva són les meves reflexions al voltant de cada símptoma descrit)

-Obsessió per menjar aliments sans (naturals, orgànics, baix en greix...).
Una obsessió, que ja anava dient, que tan de bo aparqués d'altres de molt menys saludables (com simplement la contrària: obsessió per aliments escombraries, processats, antinaturals, altíssims en greixos saturats... digui's hamburgueses de fast food, menjars preparats per ficar al microoones i un llarguíssim, malauradament, etcètera.)

-Exclouen de l'alimentació carn, greixos i aliments tractats amb herbicides o pesticides.
Aleshores les persones “normals”, sense el trastorn ortorèctic, mengen carn, greixos i aliments plens d'herbicides i pesticides. Sí, és cert, per desgràcia si no ens fixem en què comprem, acabarem ingerint dosis elevades de tals tòxics. Qui no ho vulgui mirar ni pensar, no serà ortorèctic. Qui en tingui cura, oh!, ortorèctic.

-Poden tenir carències nutricionals.
Probablement, hi ha gent que vol tenir cura d'aquests aspectes en la seva alimentació, però també per desconeixement (perquè com he dit moltes altres vegades, en general la gent no té coneixements, formació, estudis en dietètica, però la majoria creu que en sap per prendre decisions i aconsellar els altres) acaben per descurar alguna cosa i tenint alguna carència. Però no passa el mateix amb l'omnívor comú? O és que aquest en sap molt de nutrició? Quan es menja una pizza (com més processada millor -ironia-) què creu que està aportant al seu cos? Què és tota aquella massa de pa, de formatge, i tot el que pugui portar per sobre, imaginem-nos salami i més formatge? Algú que tingui per costum menjar pizza per sopar molt sovint (que en conec), és molt probable que tingui carències nutricionals. I l'exemple de la pizza n'és un d'específic però n'hi ha milers i tots són quotidians.

-Mai se salten la seva dieta, ni tan sols en ocasions especials.
Dieta?...
Sempre dic que jo no parlo de dieta. La importància està en anar fent canvis progressius en la manera d'entendre la nutrició i la salut i el lligam que hi ha entre ambdues. És una manera d'alimentar-te, d'entendre el cos, l'organisme, conèixer els aliments i els nutrients. Dieta? Cap. No hi ha, per tant, res a saltar-se. És simplement ser coherent amb el teu estil de vida. Igual que un omnívor convencional tampoc se saltarà la seva “dieta” de menjar-se mitja barra de pa, prendre's un got de llet amb xocolata per esmorzar, menjar-se una bossa de patates a mitja tarda, prendre's unes llaminadures quan senti sensació de gana, etc.

-Inventen les seves pròpies regles
Els otorèctics inventen les seves regles... I la resta de població no? La regla del cafè amb llet més croissant, oferta del dia; o la del menú del dia de primer, segon, pa, postres, cafè... És d'allò més “natural”. O la societat de consum, que ha anat inventant que la llet és bona per als ossos i s'ha inventat iogurts fortificats, o begudetes que arrosseguen el colesterol. I les empreses milionàries que mouen blat, l'han desnaturalitzat del tot, però ens el venen com “el pa de cada dia” i mai millor dit. 

-Es preocupa més per la “qualitat” dels aliments que pel plaer de menjar-los.
Això ja ho comentava en l'entrada anterior. El resum seria que el problema greu és que el menjar s'hagi convertit per a molts en un plaer tan addictiu. El menjar hauria de nodrir-nos, aquesta és la seva funció principal. Que hagi passat a ser objecte de desig (i tantes vegades malaltís i emmalatidor) és un gran problema. Repeteixo que, per mi, arribar a preferir la qualitat vers el plaer és haver fet grans passos endavant cap a l'autoconeixement i la salut vertadera.

-Consumir aliments que no segueixen les regles que s'han imposat els poden causar angoixa extrema i ho eviten sigui com sigui
Mirem-ho des de l'altre angle. Què faria el nostre amic omnívor convencional si en lloc del seu plat de pasta blanca amb salsa processada (i ensucrada, recordeu llegir les etiquetes) i ple de formatge ratllat li oferim un bon plat de fulles verdes, amb alguns altres vegetals crus i un bonrajolinet d'oli d'oliva (i sense sal comuna)? Intueixo que li agafarà una mica d'angoixa... 

I encara segueixo amb una mica d'humor. Bé, en principi potser no us farà gens de gràcia (a mi no me'n va fer, fa més aviat por), però després vaig adonar-me que si li girava la truita ens podíem desencaixar de riure. Buscant buscant, he anat a parar a una notícia molt bèstia, -de la qual no us en facilitaré ni l'enllaç però us donaré una pista; és del 20minutos (ja ho sé, què en podia esperar?)- en què la persona que escriu fins i tot fa un retrat robot de la persona ortorèctica, i copio literalment: <<Esta obcecación, que se convierte en enfermedades como la bulimia o la anorexia, se llama ortorexia y les lleva a una dieta pobre, anémica, con falta de proteínas, que incluso provoca, en algunos casos, la muerte por desnutrición. Este estudio permite hacer el retrato robot del emperrado por estar sano: ecologista, apolítico, no sindical, ajeno a la moda, antitaurino, aficionado a la cerámica, autoaislado de los que no son como él..., una especie de hippy ácrata antisistema, que no es adolescente, sino mayor de edad.>> Alça aquí, em perdonareu però no faré ni crítica perquè la diria de MOLT GROSSA. Millor que calli. Només vull que penseu en els adjectius que regala a la persona obcecada que porta una dieta pobra i anèmica, i que els canvieu pels antònims per veure quin retrat robot de la persona antagonista, per tant, per definició contrària, que no es preocupa per la salut ni per menjar sa, i ens dóna un ésser antiecologista, activista polític, sindicalista, fashion victim, amant de les corrides de toros, que no li interessa la ceràmica (prefereix potser menjar en plats de plàstic d'un sol ús; és clar, és antiecologista), aïllat pel seu entorn que sí que són com ell (pobre)..., una espècie de skinhead total-autoritari, que no és major d'edat, sinó cerebralment un adolescent molt confós. Bé, al final, no me n'he pogut estar, no l'he dit GROSSA, simplement he fet un exercici de “escrigui aquest text emprant els antònims que pugui” i m'ha donat el perfil de la persona que l'”escriptor” d'aquest article lloa. I doncs, la conclusió? Que com que aquesta persona no l'he vista mai a la vida (amant dels toros i sindicalista alhora?, antiecologista i activista polític?, fashion victim i skinhead total-autoritari?, ui, no em quadra pas...), tampoc existeix la primera, la de l'ortorèctic descrit per aquest home. Així doncs, seguint silogismes de lògica i filosofia del llenguatge, si el retrat robot és fals, tot el que es diu anteriorment sobre l'ortorèxia perd tota credibilitat. Amén.
I per acabar, algunes conclusions que no he fet jo, que me les he trobades a la web, als fòrums referents al tema, que són les següents (i convido cadascú que hi reflexioni):

<<la indústria farmacèutica està al darrere>>

<<la majoria de la producció agrícola està en contra de cultius ecològics; veuen perillar el seu negoci>>

<<el sector dels pesticides i fertilitzant mou milions d'euros>>

<<la publicitat que paga els mitjans de comunicació són de tot menys ecològics i venen de tot menys menjars naturals>>


M'agradaria molt que féssiu servir la zona de comentaris per compartir què heu anat pensant referent a tota aquesta crítica, reflexió, comentari d'un terme que quan vaig descobrir per primera vegada farà ja uns mesos, no em va agradar gaire, però que després de tanta disquisició, encara hi estic menys d'acord. I vosaltres, què en penseu?

[reflexioneu amb aquesta imatge i frase: I'm not on a diet, I'm eating healthy]
No estic a dieta, menjo saludablement]

"Americans Are Not Unique. When People In Other Part Of The world Abandon Their Traditional Plant Based Diet, And Start Eating Like Americans. They Start Dying Like Americans."
(Els americans no són únics. Quan la gent en altres parts del món abandona la seva alimentació tradicional basada en productes vegetals, i comencen a menjar com a americans, comencen a morir com a americans.)


Entrada anterior:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada