dimecres, 11 de setembre de 2013

humanisme i holisme


<<Al Renaixement va traslladar-se al camp del coneixement, l'humanisme creia que es podia arribar a conèixer tot, per això els intel·lectuals de l'època no feien distincions entre ciències i humanitats i dominaven diversos àmbits de pensament i artístic (essent Leonardo da Vinci un dels exemples més reeixits). Aquest optimiste epistèmic es va trencar després de la il·lustració i va ser substituït per una especialització progressiva. L'holisme contemporani pretén trencar els compartiments separats del saber a través de la interdisciplinarietat i el treball en equip (com a la ciència cognitiva).>>
 
Hands are for Helping
wiki
He conegut humanistes, sense saber que ho eren. Veig la vida d'una manera holística, abans de conèixer el significat d'aquest mot. Ambdós termes s'entrellacen. Me n'adono que jo també sóc humanista. Tots està lligat, una cosa du a una altra. El títol i el contingut d'avui són tan sols una invitació a la reflexió profunda per saber on volem arribar, què volem aconseguir, i això abraça la salut, la nostra alimentació, la nostra vida, les nostres accions, els nostres pensaments... i, així, la nostra felicitat i vida autèntica. I per a assolir-ho, hem d'enllaçar-ho tot i implicar cada parcel·la de la nostra existència. Humanisme i holisme!
Avui, Onze de setembre de 2013, aquest bloc s'entrellaça amb el blog Via cap a la independència i us deixo que seguiu la cadena amb Jordi Montanyà.

4 comentaris:

  1. lentament faig el meu peregrinatge per la cadena de blogs
    t'agraiexo la participacio

    ;-)

    ResponElimina
  2. que segueixis gaudint d'aquest viatge i gràcies per haver-te aturat una estoneta aquí. :)

    ResponElimina
  3. I jo també vaig viatjant pels blogs...

    Hem d'enllaçar-ho tot i implicar cada parcel·la de la nostra existència... m'agrada jo sóc molt així i ni tant sols sabia que això era holisme.

    Gràcies, Estela!

    ResponElimina
  4. És així: cada dia aprenem alguna cosa o, més que aprendre, ens adonem de quelcom que ja sabíem, però ho fem més evident, fem les connexions amb els nostres coneixements previs i, quan això passa, és un goig.

    Gràcies, Carme, per aturar-t'hi i compartir aquest comentari.

    ResponElimina