diumenge, 4 d’agost de 2013

omega 3: antidepressiu natural

<<La incidència de la depressió postapart al Japó, Singapur o Malàisia és entre tres i vint vegades menor que a Alemanya, França i els Estats Units.>>
Servan-Schreiber, D. (2010),
Curación emocional. Acabar con el estrés, la ansiedad y la depresión
sin fármacos ni psicoanálisis. Ed. Kairós.

Què diferencia aquests països? El consum de peixos i mariscs. Què té que veure una depressió amb el consum d'aquests aliments? Ho vèiem a l'entrada anterior, "greix del bo: omega 3", però seguiré avui una mica més gràcies que la setmana passada va caure a les meves mans el llibre d'on he extret la cita i tot el que avui vull compartir amb vosaltres. Coses que ja sabia, que ja havia llegit, però que en aquest llibre, el doctor Servan-Schreiber exposa d'una manera claríssima i molt interessant.

El cervell està format de cèl·lules, com tot el cos, però aquestes, en dues terceres parts per àcids grassos. El que mengem s'integra a les membranes cel·lulars, a través de les quals es produeixen les comunicacions entre les cèl·lules nervioses i tot el cos. Si mengem greixos saturats (mantega o greixos animals que romanen sòlides a temperatura ambient) la seva rigidesa es reflecteix al cervell. Contràriament, menjant greixos poliinsaturats (líquides a temperatura ambient) les cèl·lules del cervell són fluïdes, flexibles i la comunicació entre elles, més estable.

S'ha estudiat que la supressió d'omega 3 de la dieta provoca canvis de comportament molt greus: ansietat, estrès i absència de plaer. Al revés, una dieta rica en omega 3 augmenta la producció de neurotransmissors de l'energia. En el cas de les dones embarassades, és importantíssim que en consumeixin bones dosis, perquè el fetus té les majors necessitats ja que el seu cervell està en ple desenvolupament. Les dones que durant l'embaràs prenen omega 3 tots els dies tenen fills amb un pes al néixer més sa i són menys prematurs. Igualment important, durant la lactància.

El que deia la cita del principi està relacionat que durant l'embaràs, l'omega 3 que consumeix la mare va a parar al fetus a través de la placenta. Si els nivells que consumeix la mare són baixos, ella es queda sense reserves. I en néixer, a través de l'alletament, encara més. D'aquí la quantitat de depressions postpart en la nostra societat, on la ingesta d'omega 3 és baixa.

S'han fet molts estudis i proves que avalen l'eficàcia i la importància de l'omega 3 per a la salut, especialment del sistema nerviós, però com els àcids grassos omega 3 són un producte natural, no és posible patentar-los i, per això, no interessen a les grans empreses farmacèutiques, que financien la majoria dels estudis científics sobre la depressió. Com ja havia dit citant altres pensadors a "falsos mites i pensament crític",...
<<les farmacèutiques ens volen fer creure que els remeis simples, naturals i de baix cost no funcionen, per tenir-nos lligats els seus medicaments i al seu control>>. O el que deia el Dr. Moynihan R.: <<Es pot guanyar diners a costa de la gent sana fent-li pensar que està malalta. Les companyies farmacèutiques patrocinen malalties>>. Més a “malnutrició moderna (1a part)”.

Per entendre encara més el funcionament de tot això, ens podem remuntar als orígens de la humanitat. Els omega 3 es trobaven a les algues, al plàncton i a l'herba i els omega 6, en els olis vegetals i a la carn sobretot d'animals alimentats amb gra. Els omega 6 no compten amb les mateixes i beneficioses propietats per al cervell i, en canvi, afavoreixen les reaccions d'inflamació. L'Homo Sapiens quan es va desenvolupar, quan va accedir a la consciència de si mateix, vivia al voltant dels grans llacs de l'Est africà. Tenia accés a un ecosistema ric en peixos i crustacis. Es creu que la seva alimentació era equilibrada 1-1 omega 3 i omega 6. Amb aquesta proporció, va poder produir neurones d'una qualitat òptima i donar al cervell capacitats noves que van permetre la fabricació d'eines, el llenguatge i la consciència.

Actualment, amb l'agricultura, la cria intensiva d'animals que s'alimenten sobretot de gra i la presència d'olis vegetals rics en omega 6 en tots els aliments industrials, la proporció omega 3 i omega 6 és d'entre 1-10 i 1-20. Aquest desajust entre el que necessita el cervell i amb el que s'alimenta, a Europa i als Estats Units, explicaria gran part de les diferències de la incidència de la depressió entre les societats occidentals que no consumeixen, o molt poc, peixos i crustacis, i les poblacions asiàtiques a qui els encanta.

A més, l'excés d'omega 6 a l'organisme produeix respostes inflamatòries. Les grans malalties cròniques occidentals es veuen agreujades per això: les malalties cardiovasculars, el càncer, l'artritis i l'Alzheimer. Després de tot això, la depressió podria entendre's com una malaltia inflamatòria? Doncs hi ha estudis que van en aquesta direcció.

I on trobem els omega 3? Ja ho dèiem a l'entrada anterior, però no està de més recordar-ho i incidir-hi. Les principals fonts d'àcids grassos essencials omega 3 són les algues i el plàncton, que ens arriben a través del peix i el marisc (per a aquells que en consumeixin). Per a vegetarians i vegans, existeixen càpsules fetes a base de microalgues les quals n'aporten la quantitat necessària. Per qui mengi peix, cal que triï aquells que es troben més avall de la cadena alimentària (els menys exposats a estar contaminats) com el verat, les anxoves, les sardines, la tonyina. Les fonts vegetals d'omega 3 són les llavors de lli i l'oli, també de cànem, i les nous. Totes les hortalisses de fulla verda contenen un precussor dels àcids omega 3, encara que en menor quantitat. L'oli d'oliva, encara que vegetal, no conté ni gaire omega 3 ni omega 6, així que es pot consumir lliurement. Per mantenir la bona relació d'equilibri entre omega 3 i omega 6 s'han d'eliminar tots els olis vegetals habituals, excepte el d'oliva, i incorporar el de lli o cànem. La mantega i els lactis també s'han de reduir o eliminar ja que, entre altres coses negatives, limiten la integració dels omega 3 a les cèl·lules.

Sobre dosis i més malalties i estudis relacionats amb la ingesta o absència d'omega 3, us recomano que seguiu llegint aquest llibre. És una meravella. I aquest només és un capítol. La resta, tampoc no us deixarà indiferents. Properament us aniré fent tastets del que hi podeu trobar. Què heu fet avui per incorporar més omega 3 a la vostra dieta i a la de les persones properes a vosaltres?

[Entrada adaptada de fragments de la meva tesina: Bayarri, E. (2013), “Ser vegetariana amb coneixement; sinònim de salut i felicitat. Embaràs, lactància i nadons.”]
[Imatge: Cute asian baby <<Smiling is the ultimate anti-depressant>>]

Aquesta entrada continua la de "greix del bo: omega 3".

1 comentari:

  1. Per seguir llegint (en anglès), un article molt ben explicat i complet sobre els diferents tipus d'àcids omega 3: els ALA, els EPA i els DHA. "What You Need to Know About DHA-Omega-3: Current Sustainability + Algal Alternatives" a One Green Planet: http://www.onegreenplanet.org/vegan-health/what-you-need-to-know-about-dha-omega-3-current-sustainability-algal-alternatives/?utm_content=buffer20fcc&utm_source=buffer&utm_medium=linkedin&utm_campaign=Buffer

    ResponElimina