dimarts, 23 de juliol de 2013

la soja, beneficiosa o perjudicial?


--Ja no prenc llet de vaca, ara prenc llet de soja-- diu orgullosa.

Owl 3(Ai, ui... compte! --penso-- i la cara de pòker tipus mussol és la que se'm queda quan escolto això, perquè la resposta a si la soja està bé o no, no és ràpid ni directa)

Donant continuació a l'entrada "heus aquí la pregunta que sentiràs fins a la sacietat si ets vegetariana o vegana" sobre les proteïnes, seguiré parlant dels quatre aliments vegetals amb un perfil nutricional complet i molt saludable: la soja, la quinoa, l'amarant i el blat sarraí (o fajol). Avui farem un primer tast: la soja.

Golberg apunta que <<la soja és el cereal amb proteïna vegetal més conegut i produït a nivell mundial.>> Sobre les carns vermelles, té l'avantatge de disminuir el colesterol en sang. És un aliment originari de la Xina, el Japó i Corea. A començaments del segle XX, Occident va descobrir que podia utilitzar-se per a l'elaboració de formatges i la farina es va començar a fer servir com a font econòmica de proteïnes. Durant les dues guerres mundials, es va recórrer a aquest cereal per compensar l'escassetat de carns. La proteïna de soja conté els vuit aminoàcids essencials i és altament digestiva. L'aprofitament de la soja augmenta considerablement quan se sotmet la lleguminosa a tractaments com la immersió, mòlt i extracció de la proteïna per mitjà d'aigua calenta. Per això, la riquesa proteica del tofu o formatge de soja. Resulta menor quan es cuina mitjançant vapor o torrada.

Però compte amb la soja sota les formes comercials que més habituats estem a veure!...
Hi ha el problema de la superproducció de soja, la qual no queda exempta, i és per això que cal mirar les etiquetes per assegurar-nos que ha estat obtinguda per mètodes ecològics (alerta: transgènica!). Per altra banda, productes que trobem als supermercats són llets, iogurts i galetes de soja o amb soja. Cap d'aquests té les propietats beneficioses de les que estem parlant, ans al contrari. Per exemple, l'origen d'aquesta soja serà més que dubtós i, a banda, aquests productes són barreges de mil ingredients, la majoria dels quals gens saludables i, tots, plens de sucre. Una altra cosa és que no podem oblidar que la soja és un llegum i aquestes llets són difícils de digerir.

Quan parlo de la riquesa de la soja i del seu perfil nutricional proteic, estic parlant d'aliments com el tofu, el miso, la salsa de soja (shoyu o tamari) i el tempeh, per citar-ne alguns. Aquests no es troben pas al supermercat. Sí a la quantitat de botigues bio que proliferen per les poblacions. Aquests productes tenen boníssimes propietats perquè s'obtenen a partir de la fermentació de la soja (el tofu no). A continuació us en deixo informació, molt clara i ben explicada de la pàgina de la Unió Vegetariana Internacional (IVU), article escrit per The Vegetarian Society UK.

--El tofu és una quallada de grans de soja feta a partir de la llet de soja coagulada. Té un gust suau i per això combina bé en receptes en què altres ingredients hi aportin sabor. Es pot marinar, fregir, saltar, fer al vapor, afegir-se a amanides, sopes i estofats de verdures. Conté calci, ferro i vitamines B1, B2 i B3. Cal consumir-ne, no obstantaixò, amb moderació -màxim dos cops a la setmana-).

--El tempeh és una pasta de grans de soja fermentats que es fa inoculant un tipus de fong a la soja cuita, el qual forma un miceli que manté units els grans de soja. Té un sabor molt peculiar i una textura corretjosa. Pot substituir la carn; es pot fregir, preparar al vapor, saltejar...

--El miso és un condiment fermentat fet de grans de soja, cereals (arròs o ordi), sal i aigua. El sabor, color, textura i aroma del miso varia depenent de l'origen i l'elaboració. Es fa servir per donar sabor a sopes, estofats i salses. Més a "miso, un superaliment".

--La salsa de soja original s'anomena shoyu i es fa a partir de la fermentació de grans de soja amb blat torrat, aigua i sal. El tamari és similar però té un sabor lleugerament més fort i està fet sense blat (sense gluten). La majoria de la salsa de soja que trobem als supermercats no és real, sinó que ha estat feta sense cap procés de fermentació, afegint-hi colorant de caramel i xarop de blat de moro (evitem-la!).

A la propera entrada seguiré amb els altres súper aliments, la quinoa, l'amarant i el blat sarraí (o fajol). Us convido ara a comentar què en penseu vosaltres de la soja, com la consumiu, prepareu i quins són els vostres plats estrella!

[Entrada adaptada de fragments de la meva tesina: Bayarri, E. (2013), “Ser vegetariana amb coneixement; sinònim de salut i felicitat. Embaràs, lactància i nadons.”]

Les altres entrades relacionades amb aquesta entrada, sobre proteïnes:
--"la soja: beneficiosa o perjudicial?" (aquesta entrada)

Entrades relacionades per saber les veritats i desemmascarar els falsos mites al voltant de la carència o manca de vitamines, minerals i nutrients en vegetarians o vegans:
--Omega 3: "greix del bo"

3 comentaris:

  1. Hola Estela! M'agradan moltisims els teus posts!

    Sobre tofu...tens alguna recepte o una idea de un plat que puc fer? :)

    ResponElimina
  2. Bon dia, zrazzle!

    I tant que sí. Demà, seguiré parlant d'altres aliments i, al final, us deixaré algunes idees de plats, molts d'ells amb tofu. Per exemple, què et semblen unes bledes saltejades amb tofu, acabades de coure amb un rajolí de salsa de soja, oli d'oliva, pebre i nou moscada? Segur que t'encataran!

    El tofu es pot afegir a qualsevol plat de verdures i llegums, a sopes, a saltejats, a cremes, a estofats... Només cal coure'l una mica o fer-lo a la planxa o incorporar-lo en la mateixa cocció dels altres ingredients. Facilíssim i boníssim!

    ResponElimina
  3. mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm!!! m'encanta!!!

    ResponElimina