dimarts, 2 d’abril de 2013

i de postres, moniato amb pesto

Us vau quedar amb ganes de fer alguna cosa més per acompanyar l'amanida d'ahir (amanida tèbia d'azuki amb vinagreta de fenigrec)? Nosaltres vam acabar amb un plat que molts no sabreu on col·locar, si de primer, d'acompanyament o de postres. Ho pot ser tot, però la nostra opció amb el moniato, generalment, és de menjar-lo de postres. Perquè és dolç, boníssim... El fem a talls ben fins i en una paella amb una mica d'oli d'oliva i unes cullerades d'aigua (o amb aigua tan sols) el cuinem a foc baix, amb tapa, fins que està tendre. Es fa rapidíssim, en cinc minuts. El toc final, aromàtic, és posar-hi una mica de canyella en pols pel damunt. Veieu? Pots ser per postres: dolcet natural i l'aroma de la canyella.

I l'última versió que hem estat experimentant els darrers temps és acompanyar-ho d'un pesto casolà. Ara alguns pensareu que ja ens estem allunyant de la idea “postres”, però això seria si esteu pensant en el pesto original o, encara més, en les salses que es compren envasades als supermercats. Un munt de sal, formatge parmesà (ja ben salat per si mateix), all... El pesto que us recomano aquí és vegà i una mica adaptat.

Els ingredients principals d'un pesto tradicional són: fulles d'alfàbrega, pinyons, oli, parmesà, all i sal. Comencem a fer volar la imaginació com us deia ahir amb la idea d'”amanida” i arribarem a les següents transformacions i opcions múltiples del pesto:...

-L'alfàbrega és una herba, de fulla verda, com... el julivert, el cilantre, fins i tot les fulletes de l'api.
-Els pinyons són fruits secs, per tant, podeu posar-ne qualsevol, nous, ametlles, anacards... sempre crus i sense sal.
-L'oli d'oliva verge compleix perfectament la seva funció.
-Parmesà. Si sou vegetarians (o no) i us senta bé el formatge, endavant. Però jo que no menjo lactis (per convicció i per salut i digestibilitat) he trobat que en receptes veganes es fa servir el llevat de cervesa per donar-hi un gust que realment recorda al formatge, a un sabor fermentat.
-All: si voleu, poseu-ne, però jo no ho faig (i menys aquí que volem el pesto com a acompanyament d'unes postres).
-Sal: no fa cap falta afegir sal als plats! Quan ho deixes de fer, comences a apreciar molt més els sabors naturals i reals de tots els ingredients.

Resultat: un pesto que pot combinar herbes diverses i fruits secs variats, que tingueu en aquell moments, i que té un sabor dolç (dels fruits secs) i aromàtic i fresc (de les herbes). Una conjunció exquisida que ens aporta les propietats de les fulles verdes (clorofil·la, vitamina C, antioxidants), les dels fruits secs (proteïnes vegetals, greixos saludables i fibra), de l'oli d'oliva (àcids grassos predominantment monoinsaturats i vitamina E), del llevat de cervesa (vitamines del grup B i minerals) i del moniato (amb el seu color taronja -betacarotè- i fibra). Tenim un súper combinat de fibra, proteïnes, greixos saludables i vitamines i minerals.
 
A partir d'ara, de postres, moniato amb pesto! I per acabar, us deixo la recepta concreta que vaig fer abans-d'ahir.

Pesto d'ametlles i cilantre
(2 persones)

Ingredients:
-1/2 tassa d'ametlles crues
-1/2 tassa de cilantre fresc
-2 cullerades d'oli d'oliva verge
-2 cullerades de llevat de cervesa

Preparació: es posen tots els ingredients en un processador d'aliments i es trituren. Si veieu que queda massa sec, hi podeu posar més oli. Podeu jugar amb les proporcions de tot, això sempre ha de ser al gust de cadascú.

Fàcil, ràpid i deliciós. De debò que tornareu al supermercat a comprar aquells paquets de plàstic que contenen “pesto” fet de no-se-sap-quin-dia amb ingredients es-cent-i-escaig (llegeixi-se E-10?), llet en pols, sucre, un munt de sal i altres substàncies? Penseu-hi. Espero els vostres comentaris amb receptes transformades i idees innovadores.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada