dimecres, 1 de maig de 2013

crummus, la meva versió crudivegana de l'hummus

M'encanta l'hummus, és un dels meus plats preferits pel sabor i les qualitats nutricionals que té. Sabor cremós, dolcet, especiat, quina textura, que canvia segons hi posis més líquid o menys. Ideal per sucar-hi tota mena de crudités -verduretes tallades-, com pastanaga, pebrot, fulles d'endívia, tomàquets cirerol... I tan fàcil de fer: posar els ingredients al processador i apa, fet. I nutricionalment, una barreja de proteïnes vegetals i carbohidrats saludables provinents dels cigrons i de la tahina (sèsam), i greixos saludables de l'oli i el mateix sèsam. La meva versió, com sempre, varia una mica de la recepta original, perquè l'adapto al meu paladar, a la meva màxima de simplicitat i, també, a la meva digestibilitat. Per aquest darrer motiu, jo no hi poso all. Per la simplicitat, el que faig és que en lloc de tahina (que és una crema feta amb sèsam, que es pot comprar a botigues bio i a botigues índies, per exemple) hi poso sèsam: el molc, hi afegeixo oli al gust i llest. Sempre tenim sèsam al rebost, perquè també el faig servir en altres plats. Així que no necessito comprar tahina. La simplicitat em porta a fer hummus alternatius quan, per exemple, no tenim cigrons. Perquè es pot fer servir qualsevol altre llegum: mongeta blanca, mongeta vermella, azuki, llenties... Cadascun hi dóna un sabor ben diferent. El meu favorit és el de mongeta blanca. Té una textura molt cremosa, un sabor molt suau, és una delícia. Igual que hi posem sèsam, podríem triar altres llavors o, fins i tot, fruits secs. Us convido, com sempre, a experimentar. D'on creieu que surten les milions de receptes que existeixen al món?


Però l'altre dia va ser LA revelació. Els llegums poden resultar difícils de digerir a algunes persones (especialment si no estan ben cuits, pels procediments adequats) Tot i així, com en aquest plat estan triturats, s'assimilen millor. Darrerament estic menjant molts germinats, en lloc de llegums cuits. Vaig recuperar la meva germinadora -regal d'aniversari que em van fer fa un anys- i vaig començar a germinar llegums i llavors. És genial veure com les llavors o llegums crus prenen vida, germinen, creixen! He fet diversos i variats: de llenties, de cigrons, de fenigrec, de blat sarraí, de quinoa... Impressionant seguir el procés. Un plaer afegir-los als plats de cada dia. Com us deia, en lloc de llegums (que solem posar en amanides, com l'amanida d'azuki de fa uns dies), hi posem germinats. Per això, l'altre dia m'anava a preparar un hummus quan la bombeta se'm va encendre: hummus de germinats! La mateixa recepta reemplaçant llegums per germinats. El resultat em va encantar. Em va quedar una textura més pastosa, força densa, i em va agradar moltíssim. Com havia de batejar aquest plat? Crummus (cru + hummus). Cuina crudivegana (vegan raw food).


Crummus
la meva versió cridivegana de l'hummus
Ingredients (per a 2 persones)
1 tassa de germinats de blat sarraí
1 cullerada de sèsam
1 culleradeta de comí en gra
1 cullerada d'oli
suc de ½ llimona
1 polsim de pebre vermell dolç

Preparació
-Es molen el sèsam i el comí (per exemple, en un moledor de cafè). (Normalment ho torro bans de moldre-ho, però si volem que sigui una recepta crudivegana, no ho podem fer).
-Es posen els germinats en un got, juntament amb tota resta d'ingredients (excepte el pebre vermell) i es tritura tot. S'hi posa una mica d'aigua si es vol canviar la textura.
-Ja està fet per servir en un bol i empolsar amb el pebre vermell.

Recordeu que els germinats poden ser de blat sarraí com aquí, o de cigrons mateix o d'altres llegums o llavors; que la quantitat de sèsam, oli, espècies i llimona va al gust de cadascú; que l'all i la sal sempre hi són a les receptes d'hummus originals, però jo mai n'hi poso. Experimenteu!

Sobre els germinats i les múltiples propietats no us perdeu el que us deixo a continuació. És molt interessant: els germinats són autèntics superfoods!


<<Se denomina germinado a cualquier semilla cuyo metabolismo es estimulado por el contacto con el agua, el aire o el calor. Germinar es crear las condiciones adecuadas e idóneas para que la vida que habita en cada semilla despierte.(...)
Son la máxima fuente de proteínas, aminoácidos, enzimas, vitaminas y minerales que tenemos a la mano y debemos aprovechar. Son alimento vivo, ya que al ingerirlos estamos incorporando a nuestro organismo la energía vital de la semilla que acaba de despertar. (…) La alimentación moderna suele carecer de alimentos vivos. Muchos de los productos que consumimos proceden de países lejanos y con el fin de que tengan buen aspecto en los supermercados, sufren tratamientos de conservación que destrozan su vitalidad. (...)
Las semillas sometidas a un proceso germinativo modifican su composición química aumentando su concentración en minerales y vitaminas. Las enzimas transforman el almidón en azúcar simple (glucosa o fructosa) y permiten la síntesis de las vitaminas A, B y C. Esto también sucede en la cocción, pero existe una gran diferencia entre semillas germinadas y cocidas: el grano cocinado pierde su capacidad de germinar, su vida y su capacidad de transmitirla.(...) Una semilla cocinada, si bien se hace más comestible al degradare su almidón, pierde siempre vitaminas. Sin embargo, una semilla germinada transforma su almidón, sintetiza clorofila y multiplica sus vitaminas.>>
Los germinados”, Unión Vegetariana Argentina
 
[imatge: els meus germinats de blat sarraí i de fenigrec]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada