dimarts, 30 d’abril de 2013

antònim de destrucció


La Llei de l'Assimilació diu que cap partícula s'assimila si no pot ser dominada o subjugada per l'esperit moderador, que és l'ego. Així explica que les cèl·lules dels vegetals són més fàcilment subjugades i no així la dels animals, les quals tenen la seva pròpia individualitat i volen la seva pròpia llibertat.
El SubeEncara que aquesta teoria em sembla molt interessant i llegint l'article sencer vaig aprendre moltes coses, un punt de vista nou quant a nous arguments per al vegetarianisme, sé que aquesta explicació serà poc ben rebuda per una gran majoria de persones de la societat a què pertanyo, per no ser capaços de pensar d'una manera que se surti d'allò comunament establert. Sí que crec que és un bon tema a debatre amb persones més sensibles o que estiguin ja en un camí cap a un canvi en les seves vides, i siguin capaces d'establir un diàleg que va més enllà de la superficialitat o dels tòpics.

Per una altra banda, hi ha altres consideracions sobre la ingestió de productes animals que crec que serien de més fàcil comprensió per un nombre major de perones. Em refereixo al fet d'adonar-nos que consumint animals,...
estem també consumint els tòxics i les restes nocives que aquests estaven generant per posteriorment eliminar. En canvi, les fruites, els vegetals, els cereals són per naturalesa molt lents a deteriorar-se, ja que cada partícula conté èter que els manté vius per més temps. Per tant, el perill d'intoxicació consumint aquests aliments és molt petit. Encara més, alguns d'aquests són de per si antisèptics com els cítrics i la pinya, que són capaços de netejar i purificar el nostre organisme i el nostre sistema.

L'home, en les seves primeres etapes de desenvolupament, era una bèstia de presa, però va camí de la divinitat. Em fa pensar això en els set nivells de discerniment de la macrobiòtica.

<<La macrobiótica insiste en que la falta de discernimiento es la causa principal decualquier enfermedad. La proporcionalidad entre los antagónicos salud/enfermedad, vicio/ virtud, inteligencia/ignorancia depende de nuestra condición de discernimiento. 

Según Ohsawa, el discernimiento se desarrolla en siete niveles y también secuencialmente en una espiral logarítmica. Esto quiere decir que a cada nivel siempre existe la manifestación de todos los Otros con el desarrollo principal de aquel.>>
Dra. Donato, "Macrobiótica", Salud & Sociedad


Penso que aquests nivells es poden aplicar a una persona al llarg de la seva vida, com etapes per les quals es van passant. Però parlant de l'evolució de l'home, em sembla que també es pot fer una extrapolació. Es podria considerar que els primers homes prehistòrics podrien haver començat en el nivell mecànic (causa – efecte) i haurien anat passant cap a nivells superiors, com el sensorial i sentimental, arribant a l'intel·lectual (molts segles de la història es caracteritzen pels avenços tecnològics i científics), després al sociològic (en el qual conceptes com social, igualtat i drets passen per sobre d'allò individual), fins arribar a un nivell idealístic (diferències entre esperit i matèria) i acabar en el nivell suprem (de despertar espiritual i autoconeixement). Sé que potser sembla que no es puguin dividir així les etapes de la humanitat, perquè en totes podríem trobar els diferents nivells, i tant a l'Orient com a l'Occident hi ha hagut pensadors, al llarg dels temps, que ja se situarien en el darrer nivell. Tot i així, crec que la humanitat, en un nivell més global, s'encamina a assolir aquest darrer nivell. En aquest nivell de divinitat, l'ésser humà ha d'acabar de destruir i posar-se a crear. I amb el vegetarianisme, antònim de destrucció, ens conduïm a aquest estat de millora física, mental i moral. En quin nivell esteu?

Us deixo amb un fragment del text del qual parlava al principi i la web per seguir llegint:


<<Muchas personas creen que una comida sin carne esta incompleta, ya que desde el tiempo inmemorial se considera un hecho que la carne es el alimento mas fortaleciente que existe. Todos los demás alimentos se han visto siempre como meros accesorios de una o más clases de carnes en el menú. Nada puede ser mas falso, la ciencia ha comprobado con experimentos que la nutrición que invariablemente se obtiene de los vegetales, tiene una mayor energía alimenticia, y la razón es fácil de comprender cuando observamos esto desde el punto de vista oculto.

La ley de Asimilación es que ninguna partícula de alimento se asimila si no es dominada por el espíritu morador. El ego debe ser el indisputable y absoluto soberano de su cuerpo, gobernando las células como un autócrata, pues de no hacerlo así todas se irían por su lado causando su destrucción, como cuando el Ego se desprende totalmente.

Es evidente que cuando más confusa es la conciencia de la célula mas fácil es subyugarla y mantenerla bajo sujeción. Los distintos reinos tienen distintos vehículos y por lo tanto una conciencia diferente. El mineral solo posee un cuerpo denso, una conciencia como de un trance profundo. Por este motivo sería mas fácil subyugar los alimentos tomados directamente del reino mineral y serían retenidos un mayor tiempo, sin que hubiera la necesidad de comer a menudo, pero ya hemos descubierto que el organismo humano vibra tan rápidamente que es incapaz de asimilar de inmediato material inerte. (…)

Las plantas tienen cuerpos denso y vital, lo que les permite hacer ese trabajo; su conciencia es profunda, de sueño sin ensueños, así que es fácil al Ego dominar las células vegetales, subyugándolas por largo tiempo y he aquí el porqué de la gran energía alimenticia que contiene el vegetal.

En el alimento animal, las células ya se han individualizado, pues el animal tiene un cuerpo de deseos que le da una naturaleza pasional. Se comprende fácilmente que cuando comemos carne, es mas difícil dominar estas células que tienen conciencia animal parecida a la condición del sueño, y que estas partículas no quedarían subyugadas por mucho tiempo.
a “Los germinados", Unión Vegetariana Argentina


["El meu cos no serà la tomba per a altres criatures", Da Vinci]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada