dimarts, 5 de març de 2013

viure simplement per simplement viure

Dijous passat estava llegint sobre corrents vegetarians, més amb detall sobre veganisme, i un munt de pensaments fluïen dins el meu cap. El refrany amb què s'ajudava l'autor per expressar el significat d'aquest terme, transmetia el missatge de manera directa, gràfica, clara i contundent: “Viure simplement perquè els altres puguin simplement viure”i va fer que m'embranqués en tot un anàlisi lingüístic, sobre la figura retòrica o recurs literari aquí emprat, que trobareu a l'entrada de retruécano al meu altre bloc sobre llenguatge.

I amb aquell anàlisi ja m'estava anant cap a la reflexió ètica, filosòfica, sobre salut, que vaig dir que deixaria per a una nova propera entrada en aquest bloc, aquesta. El que estava començant a dir era que no és el mateix “viure simplement”que “simplement viure”. La primera es refereix a viure “de manera simple”. La segona, a la idea de “poder" viure, "almenys" viure. I aquesta és la idea del veganisme i la meva en relació amb l'alimentació, la salut i la vida en general. Cal que tornem cap a una vida simple, senzillament natural, de l'allò necessari, real, autèntic, sense excessos, sense coses supèrflues, innecessàries o, encara menys, nocives, tòxiques i negatives. Simplicitat, senzillesa, autenticitat, minimalisme... Viure simplement. És així com, a més a més, aconseguirem que altres, i no només els animals, sinó persones que estan vivint en unes condicions infrahumanes, puguin tendir cap a la mateixa direcció, i, si més no, poder viure, almenys viure, simplement viure.

Tot això em remet a allò que sentia l'altre dia a Singulars de TV3. Antonio Turiel parlava de la crisi energètica que estem patint i deia que aquesta no canviarà si no som tots nosaltres que fem un canvi, si no revisem la concepció global de la nostra societat. I ho explicava amb un exemple colpidor de gran efecte (si més no sobre mi):

"L'ésser humà és com una màquina d'uns 100 watts, i per mantenir aquesta "màquina" és com si es necessitessin 25 persones treballant en tot moment. En el cas d'Espanya i de Catalunya, es necessitarien 45 d'aquests esclaus virtuals energètics".

Slavery memorial, per Quinn Dombrowski
Esclaus virtuals energètics! Però jo m'atreviré a dir més. Malauradament, aquests esclaus no són virtuals, són de carn i ossos i viuen en diferents llocs del planeta en forma de nens, dones i homes, vivint i treballant en condicions inenarrables per als amos i senyors del nostre món occidental... nosaltres! Cadascú de nosaltres tenim en algun lloc del món 45 persones (nens, dones, homes treballant per a les nostres comoditats. Perquè ens puguem comprar una samarreta que val 12 €, unes sabates que en valen 20 €, que puguem viatjar d'aquí cap allà per una súper oferta de Ryanair (<<1 € més taxes! No us ho perdeu!>>), que mengem tot l'any productes súper exòtics i exclusius que no són pas de la nostra terra... Ells cusen, ells conreen, ells construeixen, ells passen fred, calor, penúries i, a més, no gaudeixen de cap dels béns que ells produeixen.

Una altra cosa relacionada amb tot això que vaig llegir també recentent, és
sobre l'explotació en el conreu de molts aliments que antigament eren saludables però que actualment ho han deixat de ser, perquè han perdut el seu valor nutricional, com podria ser el blat i el blat de moro, fins i tot l'arròs. Però més enllà encara, actualment s'estan posant de moda aliments que fins fa poc no existien en el nostre entorn. Estic parlant de la quinoa. Per explicar el que vull dir exactament, aprofitaré fragments d'un dels articles on se'n parla, "el costat amarg de la quinoa":

<<La quinoa és un dels aliments més rics i complets que existeixen: conté els vuit aminoàcids essencials per a l'ésser humà, i és conreada des de fa uns 5.000 anys en els Andes bolivians, peruans, equatorians i xilens, (...) un aliment ideal per als països que pateixen de desnutrició, a més de ser un cultiu fàcil i barat de conrear, amb capacitat d'adaptar-se a altres continents i latituds.

(...) És l'aliment saludable de moda i ha estat adoptat ràpidament en les dietes de milions de persones dels Estats Units i d'Europa.
(...) Aquesta moda comença a convertir-se en un autèntic malson per a les poblacions més vulnerables de Bolívia. La nova demanda dels països rics ha provocat que el preu de la quinoa s'hagi triplicat en els últims sis anys. En aquest moment,
el 90 per cent de la quinoa produïda a Bolívia surt del país
i, com a conseqüència, el seu preu en el mercat intern bolivià també s'ha disparat.>>

I el que aquí no deia, però en un altre article sí, és que això comporta que els camperols i la gent del país estiguin començant a consumir productes que no els eren propis, com els ja esmentats blat o blat de moro, que els estan causant molts problemes de salut.
Un peix que es mossega la cua, una gran bola de neu, un desastre a gran escala que de moment se'ns està escapant de les mans. Tornem-hi: parem, pensem, reconduïm, apostem per un gran canvi de la concepció global de la societat. Us hi afegiu?

Més entrades relacionades amb les reflexions d'avui:
--“viure simplement per simplement viure” (aquesta entrada)

[El Roto il·lustra d'una manera immediata els esclaus invisibles, virtuals.]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada