divendres, 15 de març de 2013

un món creatiu per descobrir

-Mireu, un curs de cuina vegetariana creativa!
-I com pot ser creativa la cuina vegetariana?
-Hahaha! No sé... posant la pastanaga cap amunt o posant-la cap avall.
-Hahaha!
(tots riuen)

No, malauradament no és una broma de les meves ni una gracieta inventada. És una conversa agafada al vol ahir que mantenien dos nois i una noia, d'edats compreses entre trenta i quaranta anys, a la terrassa d'un bar dins d'un centre comercial de la zona alta de Barcelona. (És per no dir al jardinet de dins de l'Illa Diagonal. Aix! Ho he dit.)

Després d'haver sentit això, encara em vaig adonar més de la gran tasca que s'ha de fer al voltant d'arribar a aconseguir una correcta i acceptable educació alimentària. Em va fer adonar que és veritat que encara hi ha unes creences molt arrelades que han d'anar canviant a poc a poc. Perquè si us pregunto en què penseu quan sentiu 'verdures', o en què consisteix per a vosaltres un plat de verdura, o què mengeu quan mengeu verdura, em respondreu...




Doncs hi ha un món immens (us puc dir que infinit) darrere de la mongeta tendra amb patata bullida i l'amanida d'enciam i tomàquet amb oli i vinagre!

Verdures, hortalisses, vegetals, fulles verdes, fruites, llavors, llegums...
Preparacions: vapor, saltejat, amb més o menys oli, a grans trossos o petits, en crema, fred, calent, tebi, sopes, cremes, pures, curris...
Amaniments i assaonaments: olis, vinagres, salsa de soja, espècies, herbes...

Si recordeu com funcionava quan estudiàveu matemàtiques la combinatòria aquí tindríem X elevat a Y, en resum, Z combinacions i plats, essent Z un nombre segur que superior a 1000!

I ara: quants havíeu pensat “mongeta tendra i patata”? Podeu escriure tots els comentaris que vulgueu a sota. I per acabar compartiré el meu menú de migdia d'avui (casolà, és clar):

  • Enciam francès, amb tomàquet verd, pastanaga ratllada, xampinyons crus laminats i fesols vermells amb vinagre de sidra de poma, oli d'oliva verge, salsa de soja, caiena i cilantre mòlts i julivert fresc.
  • Crema de moniato amb ametlles, nou moscada, cilantre, caiena i pebre negre mòlts per sucar-hi fulles d'endívia.

… i el del vespre per sopar:

  • Crema calenta de carbassa, bròquil i carbassó amb llorer, comí i cilantre.
  • Verdures al forn (moniato, pebrot vermell, albergínia, carbassó i tomàquet amb comí, cúrcuma, cilantre i caiena mòlts, herbes de Provença, romaní i oli d'oliva) acompanyat d'amarant.

Cuina vegetariana creativa? No, simplement que el coneixement ens fa rics. Símil ràpid: quan no saps gaire anglès, creus que ens saps molt. Quan més en saps, més te n'adones de quant et queda per aprendre. El mateix: coneixes la mongeta i la patata, però desconeixes la xirivia i la bleda-rave (i la infinita llista). Saps bullir, però no cuinar al vapor o saltejar fent servir els mateixos vapors i aromes de les verdures. T'hi poses pebre, però què és això del cilantre i la cúrcuma? Un món per descobrir. No us el perdeu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada