dimecres, 20 de febrer de 2013

viatge, procés, canvi

change
Change, per Sean MacEntee
Aprendre a gaudir d'una alimentació sana, completa, nutritiva i, alhora, simple, ètica i sostenible, és una de les coses que m'han dut fins aquí. Fa uns anys que, sense saber-ho, vaig iniciar un viatge de tal magnitud que m'ha fet revalorar i reconceptualitzar tots els aspectes de la vida. En aquest procés m'he preguntat, m'he qüestionat, he posat en dubte, he investigat, he llegit, he parlat amb especialistes, amics, família, he observant, he provat, he anat fent canvis... Actualment, per donar-hi més forma i més coneixement, estic estudiant "Dietètica Natural" i "Coaching Nutricional".*
(*Al maig ja sóc oficialment diplomada en Dietètica Natural i al juliol, en Coaching Nutricional, després d'haver fet la tesina “Ser vegetariana amb coneixement: sinònim de salut i felicitat. Embaràs, lactància i nadons.”)
La meva formació prèvia: logopeda i lingüista, docent i correctora, dinamitzadora lingüística i cultural, escriptora del bloc http://creativitatbellesallenguatge.blogspot.com.es/.




Això, una mica més ampliat, és el que he escrit a "Com he arribat fins aquí?". Però això, molt més ampliat, és el que vull anar escrivint en aquest bloc. Vull compartir pensaments, vivències, informacions, coneixements, idees, escrits, anècdotes, receptes, preguntes, dubtes...! al voltant de la salut, i com a fil conductor la nutrició i l'alimentació saludables, connectant-ho tot amb qualsevol aspecte que en fan la vida de sabor autèntic.

Avui compartiré amb vosaltres un petit escrit que he llegit aquest matí a través d'Sloyu (tu espacio para aprender a vivir sin prisa):


¿Alergia a las rosas? [metáfora]

Esta es la historia de un estudiante alérgico a las rosas que toda su vida hizo lo posible por evitar el contacto con ellas. Un día, sin embargo, regresa a casa y descubre que su madre colocó un gran ramo de rosas en el centro de la mesa del comedor. A pesar de todos los tratamientos de desensibilización que recibió, el estudiante tuvo una reacción tal que hubo llevarlo de emergencia al hospital e inyectarlo. ¡Fue horrible!
Sin embargo, las famosas rosas que su madre puso en la mesa eran de plástico…


Què en penseu? Per a mi, és una metàfora clara i concisa, aplicable a qualsevol àrea de la vida, de l'existència, de les creences, de la manera de viure a la nostra societat occidental. M'agradaria que compartíssiu el que heu sentit i pensat després d'haver-ho llegit. Què us ha mogut en cadascú de vosaltres?


CHANGE - it's a continuous process; an eternal journey.
Change-ends within itself. Termination of change is
to start another new journey of change (...)]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada