diumenge, 24 de febrer de 2013

paraules impecables

Divendres Sloyu recomanava el llibre de Los cuatro acuerdos, del Dr. Miguel Ruiz (1997), dient que “és un llibre que canviarà la nostra manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb el món”.

La pregunta que fan al lector és:

<<¿Es posible la libertad individual en una sociedad que, desde pequeños,
nos inculca normas, creencias y valores que no podemos elegir?>>

Recordo que sí que em va agradar molt el llibre quan el vaig llegir el març del 2011. El que vaig llegir a la contraportada

<<Un llibre de sabiduria tolteca.
El coneixement tolteca no és una religió, respecta tots els mestres espirituals,
és una manera de viure que és distingeix pel seu fàcil accés a la felicitat i l’amor.
Senzill procediment per eliminar totes aquelles creences heredades que ens limiten
i substituir-les per unes altres que responen a la nostra realitat interior
i ens condueixen a la llibertat.>>


em va cridar l'atenció, perquè englobava qualsevol persona amb les seves creences, fossin quines fossin. I proclamava que ajudava a eliminar aquells pensaments, creences, lligams que moltes vegades tenim sense adonar-nos, però que són paralitzadors, que no deixen donar pas al canvi, ni a la creativitat, ni a la llibertat, ni, per tant, a la felicitat.

I vaig llegir-lo. Em va agradar molt, perquè està molt ben tractat, ben explicat i hi veus realment ‘solucions’, coses que pots dur a la pràctica. Parla sobre com tot allò que vam aprendre de petits i ens crèiem tant (pares, mestres, pors, religió…) queda instaurat en nosaltres mateixos i quan ens hem fet grans no som capaços, o ens costa molt, de veure que tot allò està obsolet i pot canviar.

Les idees clau són que les creences controlen la nostra vida, així com els càstics i les recompenses; la domesticació i l'autodomesticació; que creem una imatge de perfecció d'un mateix davant dels altres en la qual després no hi encaixem; hi ha una boníssima explicació sobre el maltractament vist des d'un punt de vista molt diferent...


<<Ningú, en tota la teva vida, t’ha maltractat més que tu mateix.
El límit que toleraràs d’una altra persona és exactament el mateix a què et sotmets tu>>.


I quins són els quatre acords de què parla? Senzillíssims i claríssims. Si els posem en pràctica, la vida és molt més amable per a tothom. Recomana fins i tot escriure'ls en llocs visibles (a la porta de la nevera, a la teva cartera, al capçal del llit...) per tenir-los ben presents, si més no al principi. Aquí van:

  1. No et prenguis res personalment
  2. No facis suposicions
  3. Fes sempre el màxim que puguis (però no més enllà de les teves forces ni capacitats)

Per aprofundir millor, per suposat us recomano la lectura sencera del llibre i rellegir i interioritzar els quatre acords. Heu fet revaloracions recents a la vostra vida que tinguin a veure amb aquest tipus de canvis o replantejaments? Espero els vostres comentaris!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada