dijous, 28 de febrer de 2013

malnutrició moderna (2a part)

Junk Food Paradise, per Sonny Abesamis
Seguint el tema d'ahir sobre la malnutrició moderna, avui la reflexió és sobre la paradoxa que hi ha en els països desenvolupats, en què la longevitat ha anat augmentant i, no obstant això, també han anat apareixent moltes malalties que no existien al principi del segle passat. Això és una qüestió que alguna vegada m'han fet i que m'ha fet pensar, i per a la qual hi vull trobar bones respostes i per això, hi estic investigant i ho comparteixo amb vosaltres. La qüestió és que, encara que és cert que existeixen moltes malaties, l'esperança de vida ha augmentat molt en els úlims anys, tant en longevitat com en disminució de morts de nens petits, per citar un exemple. Abans, els nens (i les seves mares) morien en el part o als pocs mesos de néixer, o hi havia malalties tal com la tuberculosi, la grip, aleshores mortals. Actualment, aquestes malalties o han desaparegut o ja no són mortals, i en general és gràcies a la medicina convencional (que és a la que acudeix la majoria de la població occidental). També, hi ha una gran esperança de vida i molta gent arriba a edats avançades en condicions (molt) bones.

Però per altra banda, tenim un volum de gent, molt elevat, amb malalties de tot tipus, càncer, demències, malalties autoinmunes y degeneratives, etc. que tenen una baixa qualitat de vida i moren en edats més primerenques. Aleshores, què pensar?, què dir? Però encara més: per a mi, dins del gran grup de persones considerades sanes i que viuen i viuran molts anys, estan aquelles que tenen dolències (per no etiquetar-les de malaltia) contínues i constants, no considerades greus, però, en realitat, moltes vegades causants de situacions poc favorables. Em refereixo a la quantitat de mals, molèsties, indisposicions que una gran part de la gent sofreix periòdicament, alguns sovint i, molts altres, fins a molt freqüentment: refredats i grips, mals de cap i migranyes, quantitat d'al·lèrgies, estats anímics diversos (no depressions, no trastorns greus, perquè aquests estarien en la categoria de malalties, però en canvi tristesa, apatia, fatiga...), problemes digestius (tampoc dels considerats trastorns, però sí diarrees, estrenyiment, flatulències...), problemes de pell (acne, èczemes, vermellors...), sobrepès, i podria seguir amb una llista interminable. I en la població infantil, la quantitat de nens que tenen “nervis”, problemes d'atenció, digestius, asmes, bronquitis recurrents...

Tots aquests casos tan comuns i habituals a la nostra societat, com estan considerats?
En general, la gent pensa que és normal: normal és no sentir-se bé de tant en tant, patir algun d'aquests mals en algun moment de l'any, o fins i tot patir-los de manera crònica però amb resignació, per no haver-hi “res a fer”. I, per suposat, recorrent a medicaments, moltes vegades autosubministrats, que només fan que posar un “pegat” a les manifestacions que el cos té per dir que alguna cosa no funciona, i contribuir a empitjorar la situació, intoxicant més el cos, seguint en la terminlogia del Dr. Landaburu (en parlaré en entrades properes, sobre la seva teoria tan interessant de la desintoxicació i de la infecció). Quantes vegades us poseu malalts? Quants cops no us sentiu del tot bé? Quines “dolències” teniu cronificades i interioritzades com a normals a la vostra vida? Heu fet o feu alguna cosa per intentar canviar-ho que no sigui recorrent a la medicació convencional (pitjor encara automedicació)? Comenteu sota!

Per acabar d'arrodonir l'explicació, us deixo el següent fragment de les webs:



<<El impacto que sobre la salud humana trajo el consumo de alimentos refinados y la consecuente malnutrición por exceso de calorías e insuficiencia de todos los demás nutrientes de los que se despojó al consumidor, ha definido como "mesotrofia" o "mala salud vertical": estado en que se encuentra una gran parte de seres humanos, que no están suficientemente enfermos como para acostarse y hospitalizarse (en cuyo caso se convertirían en "horizontalmente enfermos"), pero padecen de múltiples dolencias y enfermedades crónicas que les impide llevar una vida satisfactoria. (Bland)

La investigación ha señalado este tipo específico de malnutrición moderna como responsable del progresivo declive de la salud y la vitalidad humana y de la pandemia moderna de padecimientos denominados "enfermedades de la civilización": hipoglucemia, obesidad, diabetes, cardiopatías, cáncer, artritis, caries, diverticulitis, síndrome de cansancio crónico, síndrome de colon irritable y varias otras más.>>
  
Més entrades relacionades amb les reflexions d'avui:
--“malnutrició moderna (2a part)” (aquesta entrada)

2 comentaris:

  1. Us deixo els comentaris que s'han generat al Facebook:

    FP: Cada cop t'apropes més al meu concepte de salut, des d’un prisma evolutiu. Ja quedarem per ferun beure i allarguem la conversa. Dos puntualitzacions, el millor en nutrició evolutiva i malalties de la civilització, Maelan Fontes, un crack, i per lo del colon irritable i demés, una gran obra: Por qué la cebras no tiene úlcera, de Robert M. Sapolsky. Lectura molt recomanada. En anem lleguint, que últimament no pares.

    MB: bones recomenacions Ferran. Gracies als dos feu q els esmorzars siguins interessants amb les vostres lectures. M'apunto a la quedada.

    Estela Bayarri: Interessantíssim, FP, ja tinc ganes de llegir això que m'has recomanat. Només el títol del llibre ja és un reclam :) MB, bona proposta la teva de trobar-nos tots tres i compartir sobre aquests temes, l'altre dia només vam encetar-ho. Gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  2. Una bona ressenya del llibre que recomanaves, FP, per als qui vulguin saber de què va:
    "Por qué las cebras no tienen úlcera" de Robert Sapolsky: http://confiesoqueheleido.blogspot.com.es/2008/12/por-qu-las-cebras-no-tienen-lcera.html

    ResponElimina