dissabte, 23 de febrer de 2013

antropologia de l'alimentació: carnivorisme

Feeding the Cow [28/52]
Quan he escrit el títol, m'he assegurat de buscar carnivorisme al diccionari, perquè hi havia quelcom que em grinyolava, que em feia dubtar si realment existia aquesta paraula i... patam! Efectivament, no hi surt al diccionari. Però l'he volgut deixar, penso que té molta força per expressar el que significa: alimentar-se de carn d'altres animals. Però les qüestions semàntiques no són el que aquí ens ocupen (sí a "carnivorisme no, vegetarianisme sí" on podeu llegir més sobre les meves investigacions, troballes i reflexions lingüístiques).

Del que sí que volia parlar és: quantes persones carnívores es menjarien els seus animals de companyia? Quants menjarien carn si haguessin de matar ells mateixos els animals? A mi m'ha fet pensar en unes quantes coses.

La primera,...
la qüestió dels límits, les fronteres, entre allò que es considera "normal" culturalment parlant i el que no. A la nostra societat, no ens menjaríem un gos, en canvi, hi ha llocs on sí que ho fan. En canvi, a la nostra cultura es menja molt de porc, vedella, conill, xai, que per a d'altres és completament inacceptable o inconcebible. Aquí, fins i tot es pot menjar estruç, o cangur, o animals en perill d'extinció, o cavall, i no ho dic per les notícies de la troballa de carn de cavall en hamburgueses i pastes Buitoni, sinó perquè hi ha restaurants que serveixen aquesta carn com una delicatessen. De debò que us ha estranyat, la notícia? La de vegades que ens han donat gat per llebre, mai millor dit!


També em sembla extremadament interessant com les creences culturals i/o religioses tenen un pes tan enorme sobre els humans. La quantitat de vegades que he escoltat que menjar insectes, o larves, o cargols, és una cosa ue no s'entén, que és "fastigosa" (encara que a la nostra cultura hi ha una gran tradició de menjar cargols, encara i així, hi ha meitat i meitat, amants i detractors). Quan he tingut l'oportunitat, he fet la següent reflexió, la qual no ha estat gaire ben rebuda: per a mi, molt pitjor i més horrible és menjar-se trossos de la carn d'una vedella, un animal tan bonic, tan amable, tan semblant a nosaltres, mamífer, amb sistema nerviós, amb sentiments, amb enteniment, tan semblant a un gos en morfologia, gestos i moviments. I la manera com es maten aquests animals, en quines condicions tan aberrants, massivament i tan innecessàriament.

La segona, una anècdota que em va cridar l'atenció en el seu moment, però que vaig entendre de seguida. Una amiga alemanya quan venia a Barcelona li feia molta cosa veure que es menjaven animals del mar tipus gambes i crustacis, perquè per a ella eren una espècie d'insectes, però marins. Res més prop de la realitat, insectes i crustacis són animals artròpodes amb exoesquelet. I una altra qüestió, quan he parlat dels conills que es mengen aquí; no solament això: estan exposats en els mercats i carnisseries del país, penjant de cos sencer. Els meus amics anglesos no poden ni mirar-los (jo tampoc, tot i haver-los vist així tota la meva vida).

I per últim, i per acabar avui, el llibre Diario de un náufrago de Gabriel Garcia Márquez, que vaig llegir quan feia EGB a classe de castellà i que vaig rellegir farà un parell d'anys, en què relata amb magnificència com el nàufrag que fa dies que no menja, caça un gavina i l'experiència és tan terrible, tota l'odissea de treure-li les plomes i tot plegat, que és incapaç de fer-hi mossegada.

<<Es fácil decir que después de cinco días de hambre
uno es capaz de comer cualquier cosa.
Pero por muy hambriento que uno esté
siente asco de un revoltijo de plumas y de sangre caliente,
con un intenso olor a pescado crudo y a sarna.>>
García Márquez, G. (1991) Relato de un náufrago,
29a edició, Tusquets [p. 73]


Ara us convido a respondre les preguntes formulades amunt i expressar les reaccions que heu tingut quan heu llegit les anècdotes i situacions reals relatades.
 
Special thanks to Cow 273 and her love for bearded men! I happened to capture this moment as 273 gave an affectionate lick of her owner Farmer Vaughan Bourque’s face. Award winning CowLick

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada